Prevenció i tractament definitiu per a la hèrnia
Les hèrnies solen augmentar de mida amb el pas el temps, a causa de la pressió produïda per la cavitat abdominal. Normalment l'hèrnia torna a l'interior de l'abdomen a l'adoptar la posició de decúbit, que és ficat al llit cap amunt, i exercir sobre ella una lleu pressió, però torna a sortir a l'augmentar la pressió de l'abdomen.
Tipus d'hèrnia
Segons la seva localització les hèrnies poden ser:
- Hernia inguinal: Apareix com una inflor a l'engonal o l'escrot. És més comú en homes que en dones.
- Hernia crural: Apareix a la part superior de la cuixa. És més comú en dones que en homes.
- Hernia incisional o Eventració: la inflor es produeix a partir de la cicatriu d'una intervenció quirúrgica prèvia.
- Hernia umbilical: apareix una inflor al voltant del melic.
- Hernia epigàstrica: l'embalum apareix a la zona per sobre del melic.
Factors de risc d'hèrnia
En la majoria dels casos no es pot conèixer exactament la causa de l'hèrnia. Certs factors contribueixen a la seva aparició o augmenten el risc:
- Sobrepès i obesitat
- Carregar pes
- Tos crònica
- Augment de la pròstata
- Restrenyiment
- Antecedents familiars d'hèrnia
Símptomes de l'hèrnia
Encara que també poden ser asimptomàtiques, una hèrnia sol produir molèsties i dolor, sobretot després de fer un gran esforç o continuïtat en el mateix. La simptomatologia de les hèrnies pot condicionar l'activitat física, laboral i social. El signe més visible és un bony que es produeix a la zona de la protrusió, pel qual l'especialista pot detectar l'hèrnia en un examen físic.
Conseqüències de les hèrnies
Les hèrnies poden arribar a condicionar la qualitat de vida i independència de les persones que la pateixen, ocasionant baixes laborals. El dolor que provoca també comporta una necessària disminució de l'exercici físic.
En ocasions, l'òrgan herniat pot produir trastorns en la seva funció, fins i tot quadres clínics greus per "estrangulament de l'hèrnia", que requereixen cirurgia urgent. Aquestes conseqüències són fàcilment reversibles amb el tractament adequat de la patologia herniaria.
Tractament quirúrgic de l'hèrnia
El tractament definitiu per a la majoria de les hèrnies és la reparació quirúrgica de la mateixa. La intervenció consisteix en la devolució de l'òrgan de protrusió a la seva posició i en la reparació del defecte existent en la paret muscular per evitar que la protrusió es torni a produir.
En molts casos és necessari utilitzar una malla protèsica que contribueix a reforçar els teixits afectats. El tractament de les hèrnies no sol ser de caràcter urgent, excepte en els casos en què l'òrgan afectat es trobi compromès i no es pugui reduir. No obstant això, la intervenció quirúrgica s'ha de fer abans que sorgeixin complicacions.
Després de la cirurgia de l'hèrnia el pacient sol necessita un ingrés hospitalari inferior a les 24 hores. Després de la intervenció s'haurà d'evitar l'esforç físic intens entre dues a quatre setmanes, període després del qual el pacient s'incorporarà progressivament a l'activitat física habitual.
Text: Dr. Alfredo Escartín
